EN PLENA CRISIS DELA CULTURA, LOS ARTISTAS VISUALES ABOGAN POR “HACER LO CORRECTO”

La Unión de Asociaciones de Artistas Visuales de España (UAAV) organiza las Jornadas sobre Buenas Prácticas y Derechos de Autor “Do the Right Thing” los días 16 y 17 de diciembre, de 10.30 a 19 horas, en el Museo Reina Sofía.

La UAAV desea impulsar un punto de encuentro entre profesionales del mundo del arte con una convocatoria en la que intervendrán artistas, instituciones, críticos, asociaciones, directores de museos, galeristas y políticos.

Las jornadas tienen por objetivo proponer dinámicas de debate sobre la aplicación de las Buenas Prácticas, el intervencionismo político en las artes visuales, la cultura libre y los Derechos de Autor.

Programa a la web de la UAAV

Cofirmada l’assistència al debat del representant del Ministeri de Cultura, Sr. Rafael Carazo

Debats de l’AAVC:

Dijous 15 de desembre de 2011.
Hora: 18:30 hores
Lloc: Cercle Artístics de Sant Lluc. Carrer de Mercaders 42, Barcelona (davant del mercat de Santa Caterina).

La legislatura que ara s’inicia dóna una nova oportunitat a la reforma de la legislació espanyola en matèria d’incentius fiscals al mecenatge de la Cultura i de les Arts. La majoria de forces polítiques incloïen aquest compromís en els respectius programes electorals. Quan s’anuncien noves retallades en els recursos públics les expectatives es dirigeixen cap a la societat civil i la seva potencial implicació en el finançament de la creativitat i el coneixement. Però què ha de canviar de l’actual legislació per fer del mecenatge privat una eina útil i eficaç? Quin enfocament cal donar als mecanismes fiscals, estructurals o sectorials que afavoreixen el mecenatge? Cal mesures específiques per estimular el mecenatge a l’art contemporani? Com podem contribuir –des de la comunitat artística- a produir aquests canvis?

Aquest serà el primer d’un cicle de tres debats dedicats a les polítiques culturals d’àmbit estatal per a una nova legislatura.

Amb David Gómez Fontanills, artista visual.
Dijous 1 de desembre de 2011, a les 18:30 hores
Cercle Artístic de Sant Lluc. Carrer de Mercaders 42, Barcelona.

A través d’aquest primer acte, l’AAVC es proposa obrir un debat obert a la comunitat artística perquè les produccions artístiques que hagin estat integrament finançades i amb una retribució justa als creadors (plena obeservació del Codi de Bones Pràctiques Professionals) facin un retorn social, obrint els drets d’explotació de l’obra a través de llicències lliures i facilitant al màxim l’accés públic.

S’obra un debat a la comunitat artística i alhora un procés associatiu de deliberació per si podem consensuar una posició de l’AAVC en relació a aquest.

Es proposa que l’AAVC faci una crida a la comunitat artística perquè les produccions artístiques que hagin estat íntegrament finançades i amb una retribució justa als creadors facin un retorn social, obrint els drets d’explotació de la obra a través de llicències lliures i facilitant al màxim l’accés a aquestes obres.

Es pren com a marc de referència per aquest retorn social la definició d’”obres culturals lliures” de freedomdefined.org i recomana per a aquestes produccions les llicències lliures permissives (com Creative Commons Reconeixement 3.0) o copyleft (com Creative Commons Reconeixement Compartir Igual 3.0).

Documentació adjunta:

RetornSocialAAVC_aDebat

Les associacions professionals dels diversos sectors de les arts creatives, adherides a la Plataforma NO retalleu la Cultura, reunides en convocatòria urgent el dilluns 7 de novembre de 2011 manifestem:

Primer. La dimissió de deu dels onze membres del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts és una conseqüència i resposta lògiques a l’extrema resistència al canvi i oposició a un model de gestió autònoma del suport a les Arts que ha ofert l’actual Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La progressiva retirada de recursos, la imposició d’una direcció política, l’avantprojecte de llei Òmnibus i l’imminent aprovació de la Llei d’Agilitat són els graons d’un procés de desmantellament del nou model de gestió independent i no partidista de la Cultura únic i pioner al sud d’Europa.

En defensa del CoNCA

Després d’un molt llarg debat entre els sectors culturals i els representants polítics, l'any 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar la creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA).

El preàmbul de la Llei 6/2008 declarava:

"Transcorreguts més de vint-i-cinc anys des de la recuperació de les llibertats democràtiques i de la restauració de les seves institucions nacionals, la societat catalana ha assolit un grau de maduresa que obliga els poders públics a replantejar el model de gestió cultural i de suport i foment a la creació artística vigents i adequar-lo a les exigències i als nous reptes que es plantegen. L’oportunitat de crear el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts neix en constatar la necessitat de generar noves fórmules de polítiques culturals i de suport a la creació. A aquesta raó, però, s’hi ha d’afegir el convenciment que cal mantenir la política de foment i expansió de la cultura i de les arts al marge de les conjuntures polítiques, concretes i accidentals, i que, en tot cas, la societat, únic titular dels actius culturals del país, ha de participar en les decisions que hi incideixen a partir del model que representen els Consells de les Arts, Arts Councils [...]".

En compliment d'aquesta Llei, el Parlament va nomenar, a proposta de la Presidència de la Generalitat, els onze membres del Plenari del CoNCA.

Cal recordar que la Llei de creació del CoNCA va suposar una nova gestió dels recursos públics de suport a les arts, així com la democratització d'una part de les polítiques culturals a través de la participació i la corresponsabilització de membres provinents dels sectors culturals i no dels partits polítics. El model que implica la institució del CoNCA se sustenta, fonamentalment, en tres aspectes:

Document 3 per a l’Assemblea General. MISSATGE DE PRESIDÈNCIA EN LA VIGÍLIA DE L'ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA

Tot i que el moment que travessa l'AAVC és greu, cal desdramatitzar la situació. Tot és evidentment revisable i periòdicament convé tenir el coratge de fer autocrítica i replantejar-se el funcionament de l'entitat de cara a ajustar-la a les necessitats de temps canviants.

Document 2 per a l’Assemblea General del 4 de novembre. CONSIDERACIONS DE L’EQUIP TÈCNIC DE L’AAVC

La recent dimissió dels vuit companys de la Comissió Executiva de l’AAVC és un fet d’una gran transcendència que exigeix i obliga a totes les parts a reflexionar sobre la situació actual, els futurs objectius i el model de funcionament que se’n desprèn. La nostra predisposició a col·laborar i participar en aquest procés de debat i canvis és total i absoluta. Hi posarem tota la nostra capacitat i experiència.

Tot seguit presentem les nostres aportacions per al debat:

UNA CRISI GENERALITZADA
La crisi econòmica i les retallades en el finançament públic no ha afectat només a l’AAVC. Es tracta d’una situació generalitzada que també ha afectat a la Fundació AAVC (que gestiona Hangar) i als museus, centres d’art, entitats i col.lectius artístics i, d’una manera especial, als creadors de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa. Allò que ara li passa a l’AAVC no és conseqüència d’una mala gestió econòmica sinó d’una profunda crisi econòmica combinada amb un nou cicle polític que aplica retalls en l’àmbit social i també en el cultural.

Benvolguts, benvolgudes:

Com bé sabeu pel missatge que us vaig adreçar recentment convocant una propera assemblea extraordinària i obrint el preceptiu procés electoral per una nova Presidència de l’AAVC, vuit dels quinze membres de la Comissió Executiva que regeix l’entitat van presentar la seva dimissió. Els motius estan expressats en el comunicat adjunt que a tots, dimissionaris i no dimissionaris, ens sembla que cal que sigui conegut pels nostres associats.

El divulguem, doncs, no només perquè cal ser molt curós de la transparència democràtica que ha de presidir qualsevol debat intern nostre; també perquè els socis heu de disposar del màxim de dades contrastades per comprendre a fons la crisi que travessem.

Estic convençut que aquestes dimissions venen impulsades per un desig de millorar l’AAVC i de retruc el sector sencer. Aquest és l’objectiu que ens ha d’unir a tots i ho ha de fer més enllà de la disparitat de criteris i apreciacions, que sempre podran ser matisades, corregides i tant de bo finalmente consensuades.

Lògicament les valoraciones crítiques contingudes en aquest comunicat requereixen contextualització i precisions de dades concretes; d’altres són opinables i rebatibles. En l’ànim doncs de preparar la propera trobada en assemblea i enriquir el marc del debat, totes les rèpliques, raonaments i aportacions són benvingudes, procedeixin de l’equip de Presidència [com decididamente farem], dels membres o ex–membres de la Comissió Executiva, del nostre equip tècnic o de qualsevol associat que vulgui intervenir.

Fem nostra aquella cita que diu que no hem de tèmer les crisis perquè són oportunitats per millorar.
Cordialment,

Joan Fontcuberta, President de l’AAVC

.

.

Document 1 per l'assemblea AAVC del 4 de novembre 2011: COMUNICAT DE DIMISSIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DE L' AAVC

Els sota signants membres de la Comissió Executiva de l’AAVC, moguts per l’esgotament de veure com en els darrers dos anys no s’han aconseguit resoldre els problemes estructurals, econòmics, de representació pública i comunicació interna de l’AAVC. Així com la dinàmica actual no permet una acció decidida d’apropament al socis per debatre aquests problemes amb garanties de transparència i sincera voluntat democràtica, fem pública la nostra dimissió com a membres de l’actual executiva pels següents motius:

No trobem acceptable l’actual repartiment de despesa de l’associació, ni tampoc la manera com s’ha eludit actuar davant aquesta tema. No volem seguir recolzant una estructura i unes dinàmiques de funcionament que considerem insostenibles i totalment inapropiades als temps que corren. Mantenir l’actual cost de l’estructura tècnica de l’AAVC impossibilita l’acompliment d’altres programes d’activitats destinades als socis i el ple assoliment dels projectes en curs.

(comunicat als associats/des)

CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA (4 de novembre de 2011)

Benvolguda, benvolgut,

Com ja sabeu, l’actual crisi econòmica (amb les retallades dels recursos públics) ha afectat a l’associació d’una manera molt intensa. Estem passant per moments realment crítics. En els darrers temps en la pròpia Comissió Executiva de l’AAVC han aflorat discrepàncies sobre com encarar la crisi econòmica, el programa d’actuació i el mateix model d’associació. Recentment, vuit dels quinze membres que formen la Comissió Executiva han decidit presentar la seva dimissió. Ja estava previst iniciar un procés d’informació i debat amb tots vosaltres però la decisió de bona part de l’Executiva exigeix obrir sense més dilacions aquest procés. En breu anireu rebent documents que expliquen l’actual crisi a l’AAVC i que també tindrà el seu espai a la pàgina web i al blog.

Així, doncs us convoco formalment l’Assemblea General Extraordinària d’associats a l’AAVC que tindrà lloc el divendres 4 de novembre de 2011, a les 18:30 hores, en primera convocatòria i, en el cas que no s’hagi produït un quòrum suficient, a les 18:45 hores en segona convocatòria, al Nivell Zero de la Fundació Suñol, al Passeig de Gràcia número 98 de Barcelona.

Durant aquesta trobada tindrem ocasió de presentar els diferents punts de vista sobre aquesta crisi per tal que pugueu avaluar les seves dimensions i apuntar futures accions per superar-la i avançar. L’ordre del dia de l’assemblea serà:

1r. Lectura i aprovació de l’acta de l’assemblea anterior.
2n. Nomenament d’un nou secretari d’organització.
3r. Informació i debat sobre l’actual conjuntura de l’AAVC.
4art. Precs i preguntes.

Carta del president, Joan Fontcuberta al regidor de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana.

Il·lustríssim senyor Jaume Ciurana
Cinquè tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Ajuntament de Barcelona

Benvolgut regidor,

Hem llegit amb interès les seves declaracions recents a diversos mitjans de comunicació. Hem prestat una especial atenció a tot allò relacionat amb l’art contemporani. Tot i que coincidim en alguns aspectes crucials com ara el paper central del MACBA, ens preocupa molt l’enfocament del Canòdrom Centre d’Art Contemporani de Barcelona. Volem, per tant, insistir en alguns arguments que ja ens ha sentit exposar en algunes ocasions (converses amb el nostre vicepresident Ignasi Aballí i el nostre secretari general, Florenci Guntín). Volem, també, fer-li unes propostes concretes al respecte.

Barcelona mai no hagués hagut de perdre el seu centre d’art, el Centre d’Art Santa Mònica, no –al menys- sense trobar i obrir sense interrupció una seu alternativa. Això no va ser així i el que va esguerrar una administració, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ho va entomar una altra, l’Ajuntament de Barcelona. Potser ja li tocava, a la ciutat de Barcelona, fer-se càrrec del seu propi centre d’art tal i com ho ha fet Lleida, Girona, Amposta i Vic, entre d’altres capitals catalanes. En tot cas, l’opció d’ubicar el nou centre d’art a l’antic Canòdrom va aconseguir un gran consens entre la comunitat artística, el Consell de Cultura de Barcelona, el CoNCA, el districte de Sant Andreu, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.

Des de l’AAVC lamentem profundament la mort del nostre benvolgut col·lega Josep Grau Garriga, artista afiliat des del 1986 amb el núm. 164, fem extensiu el nostre condol a la família.

Avui 30/08/11 02:00 - barcelona Montse Frisach

“L’art sense uns valors humans profunds no m’interessa.” Així ho expressava Josep Grau-Garriga fa unes setmanes a Maria Palau, en una entrevista que l’artista va concedir a aquest diari durant les seves vacances a Barcelona. Poc després, al seu retorn a la localitat de Saint-Mathurin-sur-Loire, prop d’Angers, on residia, l’artista va patir un ictus hemorràgic i va haver de ser ingressat a l’hospital d’Angers. El creador no va poder superar l’atac i va morir ahir, als 82 anys.

Compromès amb l’art fins a les últimes conseqüències i treballador incansable, Grau-Garriga ha estat l’indubtable renovador de l’art tèxtil i del tapís a Catalunya. I des d’aquí, en concret des de l’Escola Catalana del Tapís de Sant Cugat del Vallès, la seva ciutat natal, treballant i col·laborant amb altres artistes com Tharrats, Tàpies, Subirachs, Ràfols-Casamada o Guinovart, Grau-Garriga va assolir la fama internacional com a artista del tèxtil.

Ara fa quinze anys es van constituir l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears i la Unió d’Associacions d’Artistes Visuals, la federació estatal. Per celebrar aquest doble aniversari el passat 16 de juliol va tenir lloc un acte a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma de Mallorca. Reproduïm, tot seguit, els parlaments dels presidents d’ambdues associacions, Angel Pascual (AAVIB) i Francesca Llopis (UAAV).

Consideracions de la Plataforma “NO retalleu la Cultura”
davant el projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2011

CONSIDERACIONS PRÈVIES

Al.legacions de la Plataforma NO retalleu la Cultura a l’avantprojecte de Llei de Simplificació d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica (Llei Òmnibus).

Sobre el procés d’elaboració de l’avantprojecte.
En la redacció de l’avantprojecte de llei, el govern de la Generalitat de Catalunya no ha consultat a les organitzacions i col.lectius dels artistes, creadors i gestors, és a dir, amb les persones especialment interessades i afectades per les polítiques culturals.
De la mateixa manera, el govern no ha consultat amb les institucions artístiques i culturals del país. No ha consultat ni amb el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ni amb la Institució de les Lletres Catalanes. Sembla que no ha consultat a les altres forces polítiques ni amb els seus grups parlamentaris.
Amb aquest procediment, el govern de la Generalitat ha trencat amb la llarga dinàmica de debats, consultes, negociacions i consens sobre el model de gestió de les polítiques culturals a Catalunya.