Tancat el termini per presentar esmenes a la Llei del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya i constituïda la ponència que ha de negociar-les i enllestir l’avantprojecte, la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts lamenta que cap de les seves esmenes hagi estat recollida pels grups parlamentaris de la majoria de govern i que, pel contrari, una autoesmena d’aquests mateixos grups modifiqui substancialment el model del Consell al reduir els membres del seu Plenari de 14 a 7 i imposar la seva dedicació exclusiva.

El passat mes de juliol, la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts va lliurar a tots els grups parlamentaris una sèrie d’esmenes a l’avantprojecte de Llei del Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya. Es tractava d’aprofitar la darrera ocasió –el tràmit parlamentari definitiu- per millorar alguns aspectes de la llei que havien quedat pendents o ajornats en anteriors negociacions amb els consellers Mieras o Mascarell.

UN CONSELL REPRESENTATIU I PLURAL

En primer lloc, la Plataforma aspirava a retocar el règim d’incompatibilitats de l’avantprojecte per fer efectiva i possible la presència de creadors i emprenedors en el Plenari del CAC. Els directors dels consells de les arts de Finlàndia, Anglaterra, Escòcia i Holanda van qualificar aquell règim d’inviable als seus països. “D’aplicar-se –afirmaven- cap dels actuals consellers podria pertànyer al nostres consells... “

La posició dels grups parlamentaris de la majoria s’ha decantat per una direcció i sentit contraris a les propostes de la Plataforma. Una autoesmena presentada per la majoria d’Entesa redueix el nombre de membres del Plenari –l’organisme rector i decisori del Consell de les Arts- de 14 a 7 i estableix un règim de dedicació exclusiva. Les raons de la Plataforma per declinar aquest nou enfocament –que comporta un altre model de Consell- són diverses. La reducció a la meitat del nombre de consellers limita la necessària pluralitat de posicions i sensibilitats que han de reflectir aquesta mena d’institucions. La dedicació full time d’aquestes persones fa pràcticament impossible la presència de creadors i emprenedors al col•locar-los davant l’obligació d’abandonar temporalment la seva activitat quotidiana. D’establir-se aquesta reducció i règim de treball, s’imposarà una majoria de membres amb un perfil d’un marcat caràcter tècnic (gestió cultural) i/o docent, la qual cosa empobriria la diversitat de perfils i sensibilitats. Els costos econòmics de gestió d’un CAC dirigit per set persones amb sous d’alt càrrec es dispararan i contrastaran amb un pressupost inicial força limitat. No hi ha cap precedent en la majoria de consells de les arts d’arreu, els membres dels quals són voluntaris.

EL NOM DE CONSELL DE LES ARTS DE CATALUNYA

En segon lloc, la Plataforma era partidària de donar un nom adient a la nova institució: “Consell de les Arts de Catalunya”. Un nom coherent amb el model dels arts councils d’arrel anglosaxona. Congruent amb la tradició d’organismes inspirats en el principi de l’arm’s length, la llargària del braç que posa una distancia prudent entre la política partidista i la presa de decisions sobre assumptes tècnics o científics. Ara, la majoria d’esquerres proposa el nom de “Consell Nacional de la Cultura i de les Arts” i que la Plataforma rebutja.

MÉS COMPETÈNCIES EXECUTIVES

En tercer lloc, la Plataforma volia perfilar més clarament les competències executives del CAC incorporant la capacitat per decidir sobre la projecció internacional de les arts i el suport econòmic a les corporacions locals en matèria de foment i difusió de la creació artística. Aquests dos àmbits competencials ja venien recollits al “Document propositiu per a l’establiment d’un Consell de la Cultura i de les Arts” que va redactar Josep Maria Bricall, comissionat en temps de la consellera Mieras. La Plataforma demanava, a més, obrir el traspàs de futures competències o encàrrecs a tota l’acció del govern i no pas a l’actual redactat que ho limita al “departament competent en matèria de Cultura”.

PLENA AUTONOMIA

El quart aspecte que volien modificar els creadors era desactivar algunes mesures de control o tutela del govern sobre el Consell de les Arts. Més concretament, la Plataforma volia la supressió de la “Comissió d’Ajuts”. Segons l’actual redacció, la Comissió d’Ajuts serà un organisme col•legiat, format per representants del Consell de les Arts i del departament de Cultura, que decidirà sobre les ajudes als creadors i divulgadors. La Plataforma vol veure suprimit aquest organisme i traslladar tot l’àmbit de decisió al Plenari del CAC. Aquest aspecte va ser criticat pels responsables de quatre arts councils que va convidar abans de l’estiu el mateix departament de Cultura i MC, per conèixer la seva opinió sobre la llei catalana. La Plataforma també volia que el director/a del CAC sigui escollit pel Plenari i no pas pel govern, com diu l’avantprojecte.
.
En contrast amb les posicions dels grups parlamentaris que donen suport al govern, el grup parlamentari de Convergència i Unió ha modificat la seva aposta inicial per a un consell de caràcter assessor i ara li atorga més competències executives i autonomia que l’avantprojecte. CiU ha recollit bona part de les esmenes proposades per la Plataforma.

Donat que encara s’han d’iniciar els treballs de la Ponència de la Llei del Consell de les Arts, la Plataforma entén que s’està davant la última ocasió de millorar la llei i assolir un alt grau de consens entre la societat civil i la majoria de forces parlamentàries. En aquest sentit, la Plataforma fa una crida als partits perquè recullin les seves propostes i s’asseguri –d’aquesta manera- el màxim consens possible. Una bona llei del Consell de les Arts, aprovada per unanimitat, tindrà una llarga vida per endavant i serà respectada per les diverses majories parlamentàries i de govern que es puguin donar en un futur.

Barcelona, 5 de novembre de 2007

Arnau Vilardebó, president de l’Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya
Ignasi Aballí, president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya
Pilar Parcerisas, presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art
Margherita Bergamo, membre de la junta de l’Associació de Companyies Professionals de Dansa de Catalunya
Daniel Martínez, president de l’Associació d’Empreses de Teatre a Catalunya
Llorenç Corbella, president de l’Associació d'Escenògrafs de Catalunya
Francesc Marty, president de l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya
Jordi Juanet “Boni” i Ricard Panadés, president i vicepresident de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya
Beatriu Daniel, membre de la junta, i Tracy Sirés, gerent, de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya.
Elena Mendiewizc, presidenta de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya
Horacio Altuna, president de l’Associació Professional d’Il•lustradors de Catalunya
David Lain i Joana Closellas, secretari i membre de la junta de l’Associació de Teatre per a Tots els Públics
Marta Hernández, comissió de cultura del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya
Mercè López, membre de la junta del Col•legi Professional de Directors i Directores de Cinema de Catalunya
Bet Galí i Oscar Guayabero, presidenta i vicepresident del Foment de les Arts i del Disseny
Àngels de la Mota, membre de la junta de les Galeries Independents de Catalunya i de la Secció Catalana del Instituto de Arte Contemporáneo
Max Sunyer, president de la Federació Unió de Músics de Catalunya i president de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya
Cecilio Tieles, president de l'Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica
Antoni Mas, president de l'Associació Professional de Músics de Catalunya (MUSICAT)
Jaume Barri, president de l'Associació de Músics i Animadors Professionals d’Espectacles Infantils (AMAPEI)
Pep Picas, president de l'Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana (AMICS)
Joan Carles Blanch, president del Col•lectiu de Compositors de Tarragona Mikrokosmos
Florenci Guntín, coordinador de la Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts