 La Plataforma vetllarà perquè no se’n retallin les seves competències
La Llei del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, aprovada el passat
7 de maig, està mal feta i ha de tornar al Parlament. L’apartat
3 de l’article 9 estableix que “Els membres del Consell estan subjectes
al règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de la Generalitat”
i no discrimina entre aquells membres que ho són en dedicació
exclusiva (la presidència i les dues vicepresidències), i els
altres vuit que tindran una dedicació a temps parcial.
Si la llei s’apliqués amb l’actual redacció els vuit
membres de dedicació parcial, que només cobraran dietes d’assistència
a les reunions, haurien de renunciar a la seva activitat professional, cosa que
contradiu el perfil desitjat per la Plataforma i finalment acceptat per la majoria
parlamentària, la qual cosa fa pràcticament impossible trobar-los,
L’error es deu a que quan el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
va acceptar una majoria de membres del Consell no professionalitzats –tal
com reclamava la Plataforma- va esmenar l’article 6, que determinava el
nombre i composició del Plenari, però es va oblidar de rectificar
l’esmentat apartat 3 de l’article 9.
La Plataforma vol fer pública la seva inquietud perquè s’aprofiti
el retorn de la llei al Parlament per rebaixar les competències del Consell
de les Arts. La preocupació no es basa en rumors –que n’hi
ha- si no en dos fets recents. D’una part, l’aprovació pel
govern d’un decret de reordenació del Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicació -publicat al Diari Oficial de la Generalitat amb
data del passat 10 de juliol-, en virtut del qual es crea la Subdirecció
General de Difusió Artística que envaeix competències que
la llei atorga al futur Consell de les Arts.
L’altre fet consumat és el brusc canvi de funcions del Centre
d’Art Santa Mònica (CASM) que deixa de ser un centre d’art
contemporani per convertir-se en un centre institucional. Podria semblar que
s’estan aprofitant els darrers mesos abans de l’entrada en funcionament
del Consell de les Arts per blindar equipaments, institucions i competències
i sostreure’ls de l’àmbit d’actuació del Consell
per rebaixar, d’aquesta manera, els recursos econòmics, humans
i competencials que s’haurà de traspassar-li en el futur. El del
CASM no és l’únic cas: equipaments com el centre de producció
Can Xalant (Mataró) o el Centre d’Art La Panera (Lleida) que eren
cofinançats per l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural
(que desapareixerà amb la creació del Consell) han passat a dependre
econòmicament de la Direcció General de Cooperació.
Tots aquests fets demostren la resistència generalitzada al canvi que
representa la instauració del Consell de les Arts, resistència
al principi de l’arm’s length que inspiren els arts councils i que
pretén protegir el suport i la difusió de les arts de la ingerència
partidista.
La Plataforma vetllarà perquè el contingut de la reforma de llei
del Consell de les Arts sigui purament tècnic –un únic article-
i no afecti a les seves competències. Més concretament es tem
per la supressió de l’apartat b de l’article 4 que diu: “(són
funcions del Consell) dur a terme la difusió cultural i la promoció
i el foment de l’activitat cultural a Catalunya”. Aquesta competència
no constava a l’avantprojecte de llei, la Plataforma sempre l’havia
reclamat i ara no vol que li sigui retirada de cap de les maneres
Plataforma de la Cultura per a un Consell de les Arts
Barcelona, 23 de juliol de 2008
|
