Consell de les Arts: La moral presidencialista del CoNCA
Enviat el Dimecres, 23 de Setembre de 2009 (12:27:49)
Tòpic: TEXTOS
|
 La setmana passada vaig conèixer per "filtracions" a la premsa
la greu crisi que estava travessant el CoNCA (Consell de les Arts de Catalunya).
A molts pocs mesos del seu naixement i desprès de tants esforços
i confrontacions per renovar el model de gestió de la cultura de Catalunya
sembla que aquest trontolla, i precisament per qüestions internes.
En introduir aquest nou model molts professionals de la cultura ens vam implicar
per desenvolupar unes formes d’organització que anul•lessin
tantes limitacions a la democràcia que, en particular, arrastrem els països
llatins. Especialment el sector cultural es veu molt afectat pel clientelisme
polític, l’amiguisme i la manca d’autonomia. El nou model havia
de donar capacitat als artistes i professionals de les arts per decidir sobre
els ajuts públics i les polítiques de desenvolupament i difusió
de les arts.
El model dels Consell de les Arts representa també una nova manera de prendre
decisions. Aquest planteja un funcionament horitzontal i participatiu en que els
mateixos professionals del sector actuen com a experts coneixedors de la realitat
cultural. Aquest sistema conegut com “avaluació entre iguals”
(per assessorament en llenguatge internacional) pretén que el funcionament
dels Consell de les Arts sigui més democràtic i defugi de personalismes
i decisions unipersonals.
La crisi del CoNCA, segons comenta majoritàriament la premsa, ha estat
deguda a l’enfrontament dels Consellers contra un President titllat d’”autoritari”
i “presidencialista”. El seu President Xavier Bru de Sala ha estat
rebutjat majoritàriament per 10 professionals de la cultura i les arts
de llarga trajectòria i reconegut criteri professional i, aquest fet, no
es pot deixar de banda actuant a la manera tant catalana que diu “la roba
bruta es neteja a casa”. De cap manera; aquest tema és fonamental
per avançar en els comportaments democràtics de les persones i,
especialment, del sector de la cultura.
Avui el problema de la credibilitat de les nostres institucions no està
tant en les lleis com en la “actitud” de les persones acomodades als
estils dels clans jeràrquics. Com si encara necessitéssim la tutela
de l’autoritat per decidir el nostre destí sense barallar-nos. És
al contrari, són les imposicions dels autoritaris el que ens porta a haver-nos
de barallar.
La conclusió al problema del CoNCA és evident i així l’ha
pres de manera valenta la majoria del Consell de les Arts de Catalunya. Aquest
senyor havia de dimitir i donar pas a un funcionament col•legiat, consensuant
les principals decisions entre tots els seus membres. A partir d’ara el
Consell ha de seguir treballant en els temes que preocupen i invertir la crisis
en una oportunitat per aprofundir més en el model que encara està
pràcticament per descobrir.
Sembla mentida que en un moment de la història en que els humans ens comuniquem
i participem de manera horitzontal en xarxes globals encara hi hagi persones (i
d’altres que els hi donen suport) que no entenguin que el món evoluciona
en un altra direcció. Ara mateix sento a la radio referències a
la famosa fase de l’exvicepresident del Govern espanyol Alfonso Guerra quan
va dir “quien se mueva no sale en la foto”. Aquest personal autoritari
hauria d’aprendre a demostrar el seu lideratge convencent de la bondat de
les seves propostes i no imposant-les utilitzant un autoritarisme caduc.
Toni González.
Gestor cultural, director d’Escena Internacional i assessor de la Plataforma
de la Cultura per a un Consell de les Arts
http://tonigonzalezcat.wordpress.com/
|
|
| |
| Vots de l'Article | Puntuació Promitja: 0
vots: 0
| |
|
