En els darrers mesos els directius de la Fundació AAVC que gestiona Hangar han rebut promeses verbals de diferents responsables municipals en el sentit de que no hauran de marxar de l’edifici, que aquest passarà a ésser de propietat municipal i que d’ara endavant no hauran de pagar el lloguer de 6.000 € mensuals de mitjana que s’ha vingut satisfent des de l’inici de les activitats, l’any 1996. Malgrat els intensos contactes que han realitzat per conèixer el futur de l’edifici no han obtingut, fins al dia d’avui, cap resposta oficial i per escrit. Així doncs, en el millor dels casos Hangar es troba en un limbe juridico-legal, en el pitjor: tècnicament tancat.

Malauradament, aquesta no és la sort que espera als 24 artistes que fins ara llogaven tres naus continues a Hangar i conegudes per “Can Font” (amb 14 artistes), “Flea” (3 artistes) i una tercera amb 7 creadors i que estan obligats a abandonar els seus tallers. Alguns d’ells s’han dirigit a Hangar per reubicar-se, però el centre està ple, amb llista d’espera i no pot absorbir la demanda de nous residents.

Amb la desaparició dels espais del recinte del Marqués de Santa Isabel es culmina una dinàmica d’expulsió dels artistes que s’havien instal·lat a les velles naus industrials en desús del Poblenou. L’any 1996, el primer que es va organitzar Tallers Oberts Poblenou (TOP) seguint l’èxit de la convocatòria de Ciutat Vella, 38 artistes varen obrir els seus espais al públic. L’edició dels TOP del 1998 va arribar al màxim amb 115 tallers oberts. Amb la desaparició, l’any següent, dels espais de Can Saladrigas i “El Submarí” la davallada ha estat constant fins a la darrera edició dels TOP que va tenir lloc el juny de 2002 i que només va comptar amb 55 participants. Des d’aleshores només s’organitza “Hangar Obert” dues convocatòries a l’any de jornades de portes obertes i activitats.

El pla especial 22@ per al recinte de Can Ricart (passatge del Marquès de Santa Isabel) preveu la demolició del vell recinte industrial, la conservació d’alguns edificis i una xemeneia i la construcció del Parc Central del Poblenou segons un projecte de l’arquitecte francès Jean Nouvel.

Hangar amb 15 artistes residents i molts més usuaris dels seus serveis de producció en arts digitals (vídeo, interactius, net.art, free software, wireless, etc.) i l’Escocesa, amenaçada per l’enderroc o un canvi d’usos, situada al carrer de Pere Quart 345/349 i que acull a creadors i artesans de vàries disciplines, són els dos últims reductes d’artistes que aguanten la transformació del barri en un nou centre de residència i indústries de les TICS.

L’expulsió, deguda a l’especulació immobiliària i l’augment dels preus de lloguer, dels creadors amb menys capacitat econòmica dels nous barris de Barcelona cap a altres poblacions de l’àrea metropolitana, la precarietat pressupostària amb les que es mou la recerca i la producció artística, les activitats independents, els centres i els museus d’art de la ciutat contrasta amb les inversions milionàries que ha rebut el Fòrum Universal de les Cultures. Acabat l’espectacle, apagades les llums del festival pirotècnic de cloenda, la comunitat cultural i artística de la ciutat segueix a les fosques, sota mínims.

L’Ajuntament de Barcelona i, més concretament, l’ICUB n’és el responsable. L’ICUB està obligat a corregir aquesta dramàtica situació. Ja no s’hi val apel·lar a la tasca de substitució que, donada la negligència d’un govern compromès envers les grans institucions culturals, forçava l’Ajuntament de Barcelona a tapar els forats que deixava buits la Generalitat. Ara és l’hora dels ciutadans i, especialment, dels qui per edat, capacitat de risc i experimentació estan cridats a generar la nova cultura visual: els joves creadors i emprenedors.

L’AAVC vol cridar l’atenció de l’ICUB sobre la manca d’espais i oportunitats per a la creació i l’emplaça a iniciar decidides i veritables polítiques culturals. Més concretament, l’AAVC reclama la reconversió d’edificis en desús al Poblenou, en el mateix recinte de Can Ricart, Can Saladrigas, l’Escocesa o l’antiga fàbrica Olivartés en espais a preus assequibles per a creadors

Associació d’Artistes Visuals de Catalunya
Barcelona, 30 de setembre de 2004